Com sabreu tots els que llegiu el nostre blog,sempre parlem de l´empresa i mai dels successos que passen en el nostre país, però  avui ,aixo es diferent avui hem perdut una gran persona,avui hem perdut a la MURIEL CASALS,una gran lluitadora per tirar endavant aquest projecte de llibertat.
Tots els meus respectes a la seva família,et trobarem a falta.
Nomes hem queda agrair-te tot el que has fet per avançar el proces cap a l,independència

ODA A LA PATRIA - Bonaventura Carles Aribau

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

 Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Amb el permís del nostre company del celler Balaguer i Cabre hem reproduït el seu escrit per dir-vos:

Ja és la tercera ocasió en que assistim a aquesta fira, i aquest any tornarem a anar-hi amb els amics de Celler Carles Andreu, Celler Balaguer i Cabre i Celler Cedó Anguera. Düsseldorf del 13 al 15 de Març es converteix en la capital mundial del món dels vins, i un cop més hi assistirem sota el paraigües de PRODECA, i ja tenim moltes coses apunt per aquest esdeveniment.

Tornem al Hall 10 a l'estand 10G72, i quasi al mateix lloc que l'any passat:


Per aquest any hem preparat un eslògan que ens defineixi, cosa que ja vàrem intentar l'any passat, amb la inclusió, juntament amb els logotips dels quatre cellers, de un text que definia exactament qui som i com treballem, i que esperàvem ens ajudés a entendre als visitants que tracten directament amb nosaltres, els que treballem dia a dia al celler i a la vinya,però que sembla que no era prou sintètic, i aquest any, insistint en aquest missatge hem triat el següent:

Què us sembla? Vinyes pròpies, raïms autòctons i per beure amb els amics. És prou sintètic?

Aquest any assistirem amb el coster de l´Alzina 13,el pardelasses 13,el destrankis 13 i el clivelles 14 a part portarem els rosats cal.ligrama,embarbussament i potser l´endevinalla